G. de <Berguedà
G. de <Berguedà
external image trobadors+catalans.jpg

1. MOVIMENT LITERARI


Els trobadors:

http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm




http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors


El context de la lírica trobadoresca i les seves característiques
Durant els segles XII i XIII, el moment més àlgid del feudalisme estamental --amb les relacions vassallàtiques com a eix d'una societat essencialment agrícola, basada en la propietat de la terra (o feu) com a font de riquesa-- apareix a Occitània la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la lírica trobadoresca provençal. Aquest model poètic (oposat a la poesia escrita en llatí per clergues i universitaris i a l'èpica joglaresca de tradició oral) s'estendrà ràpidament a terres de Catalunya, sobretot degut a una clara afinitat geogràfica -- Occitània se situa a la meitat meridional de l'actual estat francès, amb una extensió d'uns 190.000 km2--, jurídica --les relacions vassallàtiques feudals són similars-- i idiomàtica --les llengües provençal i catalana són neollatines i tenen moltes semblances. Però el vincle més decisiu és de tipus polític, donat que els comtes catalans es preocupen d'assegurar una certa unió amb els comtats d'Occitània, excercint una política ultrapirinenca que es consolidarà amb el matrimoni entre el comte Ramon Berenguer III i la princesa Dolça de Provença (1112), el casament entre Ramon Berenguer IV i la princesa Peronella (1137) i la incorporació del Rosselló (1172) i del Pallars Jussà (1192) a les terres de la corona catalano-aragonesa, ja en temps del primer comte-rei, Alfons I el Trobador. La monarquia francesa, però, no permetrà l'hegemonia catalana i la seva aliança amb el papa Innocenci III propiciarà una guerra religiosa contra el catarisme, corrent espiritual considerat herètic per l'Església catòlica i molt estès entre els occitans. Aquest enfrontament bèl·lic (1209), conegut com a croada albigesa, acabarà amb la derrota occitana i comportarà la renúncia a qualsevol expansió territorial al nord per part dels reis catalans: Pere I el Catòlic (fill i successor d'Alfons I), en defensa dels seus vassalls occitans, mor a la batalla de Muret (1213), i el seu fill Jaume I iniciarà el regnat signant amb el rei Lluís IX de França el Tractat de Corbeil (1258), pel qual el territori català retrocedeix fins als límits del Conflent.


Considerem el corpus de la lírica trobadoresca el conjunt d'obres (unes dues mil cinc-centes) datades des de voltants de l'any 1100 fins al 1298, composicions que coneixem gràcies als cançoners recollits durant els segles XIII i XIV, on al costat de les poesies s'ofereix sovint la melodia original (se'n conserven 256) i, també, l'anomenada vida del trobador --històrica o llegendària-- i la razó que justifica les circumstàncies en què va ser escrita cada peça.


La lírica trobadoresca es defineix per dues característiques essencials: la llengua i les relacions interpersonals. Pel que fa a la llengua, és escrita en una koiné o llengua literària artificial, elaborada a partir del provençal, variant de l'occità; el seu ús és general entre els trobadors, siguin occitans o no (és a dir, en el cas dels trobadors catalans, cal tenir en compte que també escriuen sempre en provençal.) D'altra banda, quant a les relacions, l'amor cortès o fin’ amors (amor lleial, oposat a la indiferència sentimental del marit, molt estesa en un temps que el mot 'matrimoni' equivalia a 'patrimoni') és l'eix temàtic de la majoria de les composicions; es tracta d'una relació presidida per la concepció vassallàtica feudal, de manera que el trobador es declara fidel servidor de la dama a la qual dedica la seva obra. La relació amorosa, corresposta --en diferents graus-- o no (com en els casos de la dama sense mercè), s'estableix fora del matrimoni de la dama, necessàriament casada amb un noble (la donzella no tenia cap personalitat jurídica i el seu matrimoni era pura conveniència) per tal de poder erigir-se en domina omidons (senyora) del trobador; caldrà, doncs, amagar la seva identitat sota un pseudònim o senyal.


El gènere trobadoresc de tipus amorós per excel·lència és la cançó; també cal remarcar l'alba (la separació dels amants en arribar el nou dia) i la pastorel·la (diàleg amorós entre un cavaller i una pastora). Entre els gèneres de temàtica diferent, el plany (derivat del planctus llatí) lamenta la mort del senyor i el sirventès, de caràcter satíric i burlesc, serveix de propaganda política o d'atac enginyós als adversaris. Pel que fa a l'estil, es pot parlar de dues tendències: la més dificultosa, o trobar clus, per l'hermetisme i l'acumulació de conceptes o per la complicació formal (anomenat, llavors, trobar ric); és l'utilitzat pels trobadors occitans, que dominen la llengua provençal. En canvi, els trobadors d'altres procedències, com és el cas dels catalans, escriuen servint-se generalment del trobar leu, d'expressió senzilla i comprensió immediata. Els tractats poètics on s'ensenyava la manera correcta de versificar són escrits, justament, per dos trobadors catalans: Ramon Vidal de Besalú escriu Les razós de trobar, que constitueix la primera gramàtica d'una llengua romànica, el provençal, escrita a començaments del segle XIII. Jofre de Foixà, a finals del segle, escriu les Regles de trobar. Ja al segle XIV, l'occità Guilhem Molinier redacta Las leys d'amor destinades als participants en els certàmens poètics de Tolosa de Llenguadoc.

Guilhem de Peitieu (1071-1126) és el primer trobador occità; una segona generació ve representada per Marcabrú (...11340-1149) i Cercamon (...1137-1149), entre d'altres. Bernat de Ventadorn (...1147-1170), Arnaut Daniel (...1180-1195) i Bertran de Born (...1159-1195) formen part de generacions posteriors, al costat de trobairitz com la Comtessa de Dia (finals del segle XII o principis del XIII). Entre els catalans (vint-i-tres autors documentats), cal remarcar, a més de Guillem de Berguedà, el rei Alfons (1154-1196) i, ja al segle XIII, Guillem de Cabestany (...1212...) i Cerverí de Girona (...1259-1285...), el darrer trobador clàssic català, a més dels autors esmentats de les preceptives.


No cal dir que per a una bibliografia exhaustiva i completa d'aquesta poètica podríem consultar RIQUER, Martín de: Los Trovadores. Historia literaria y textos (Barcelona: Planeta, 1975). També, més assequible, BADÍA, Lola: Poesia trobadoresca, vol. MOLC, 14 (Ed.62-"la Caixa", 1982). Ja més encarats als joves lectors resulten els volums següents: BOFIIL, Eli / DIUMENJÓ, Mariona: Els trobadors, "Lectures Moby Dick",1986; GADEA; Ferran: El so vell i antic. Antologia dels trobadors catalans, "L'Esparver llegir", 23 (Barcelona: La Magrana, 1990).


2. AUTOR

La figura del trobador Guillem de Berguedà es molt atractiva, tant per la seva poesia com per la seva personalitat i fou un dels més notable trobadors nascuts a Catalunya. Guillem de Berguedà resulta un personatge que atreu per la seva poesia, plena de força, i enlluerna per la seva biografia, plena d'acció, d'amistats i enemistatsexternal image roca10.gif

Ja el 1848, el provençalista alemany **Adelbert Keller** va publicar "un bell llibret romàntic de només 62 pàgines, que tot seguit suscità la curiositat dels filòlegs, atrets, entre altres raons, pels enigmes i dificultats d'interpretació que oferien les seves poesies", explica Martí de Riquer, que ha estudiat molt exhaustivament l’obra i la poesia d’aquest trobador català. Guillem de Berguedà, a més a més, tant per la seva poesia com per la seva vida, ens connecta amb el millor de la poesia occitana de la seva è
poca (**Bertran de Born**, **Arnau Daniel**, **Peire Vidal** i **Aimeric de Peguilhan**)external image roca10.gif

Guillem de Berguedà mereix un lloc al Ripollès del trobadors ja que ens presenta personatges ripollesos i ens retrata situacions succeides en llocs proper al Ripollès. Donada la seva personalitat i rellevància fem una visió àmplia del personatge external image roca10.gif


3. POEMA


CANSONETA LEU E PLANA , de GUILLEM DE BERGUEDÀ (...1138-1192...) lbg

I

Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana
5 q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

II

Marques, ben aion las peiras
a Melgur depres Someiras,
10 on perdetz de las denz tres:
no i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques...

III

15 Del bratz no·us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe·l nervi vos estendes.
20 A, Marques, Marques, Marques...

IV

Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
gardar se deu totas ves
25 qon qe·z an; an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques...

V

Marques, ben es fols qui·s vana
30 c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques...

Traducció al català:
I: Cançoneta lleu i plana,/ lleugereta, no gens ufana,/ faré sobre el meu Marquès,/ el traïdor de Mataplana/ que és farcit i ple d'engany./ Ah, Marquès, Marquès, Marquès,/ d'engany sou farcit i ple! [altres versions: Ah Marquès, Marquès, Marquès, tan farcit d’engany i obès!]


II: Marquès, beneïdes les pedres/ de Melgur, prop de Someires,/ on vau perdre tres de les dents:/ això no ha fet cap mal [=no en tingueren dany(les pedres)], car les primeres/ [encara] són allà i no s'hi nota gens./ Ah, Marquès...


III: Al vostre braç no dono el preu d'una figa [=el vostre braç no val res],/ que sembla cabiró de biga/ i el porteu mal estès [=arronsat];/ [bé] caldria ortiga [=caldria frega d’ortiga]/ que el nervi us estirés./ Ah, Marquès...


IV: Marquès, qui de vós es refia/ no té amor ni companyia:/ ha de vigilar sempre/ vagi com vagi: [que] vagi [amb vós] amb claror de [a ple] dia/ [i] de nit que no vagi de cap manera amb vós./ Ah, Marquès...


V: Marquès, ben foll és qui es vana/ de fer migdiada amb vós/ sense bragues de cordovà;/ i mai fill de cristiana/ no introduí costum pitjor./ Ah, Marquès...
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

2.Guia de lectura (què diu el text, com ho diu i per què ho fa d'aquesta manera)


La cansoneta lleu e plana, com a gènere, és un sirventès, doncs, adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció clara de criticar aquest noble. Ho fa donant la volta a les qualitats que defineixen la cavalleria: l'honor, la lleialtat, la força física, la valentia en la lluita, la cortesia amb les dames.


S'estructura en estrofes o cobles --perquè posseeixen més d'una rima-- formades per quintets heptasíl.labs (amb rima aabab), seguits d'un apariat que rima amb el darrer amb forma de refrany, ja que es repeteix a cada cobla. L'estructura rítmica, doncs, conforma una retronxa o composició que conté un refrany, de manera que rimen entre sí els versos femenins i masculins (FFMFM MM).


Quant al contingut significatiu, el poema presenta una estructura narrativa lineal (cada estrofa presenta una acció nova fins a la imprecació final) acabada en punxa --on l'escalonament gradual arriba a la màxima degradació-- i, a la vegada, concèntrica, com explicarem tot seguit. Exposada la seva intenció imprecativa, l'autor l'inicia acusant Mataplana de traïdor i enganyador (v.v. 4-5), de mal guerrer, ja que no és ferit honrosament sinó que perd les dents en caure --suposem, amb Martí de Riquer, d'un cavall-- ridículament sobre una pedra (segona estrofa), alhora que li manca la força física necessària per sostenir tan sols l'arnès i les armes de tot bon cavaller (tercera estrofa); a més, la seva deslleialtat amb els companys el pot dur fins i tot a l'assassinat, per la qual cosa convé no refiar-se'n ni de nit ni de dia (quarta estrofa), mentre que en l'amor es manifesta com a homosexual i sodomita (cinquena estrofa), lluny de la moral cristiana i cavalleresca.
Si esquematitzem l'ordit de les cobles, entendrem la doble estructura, lineal i concèntrica:
I: Intencions imprecatives del relator contra Mataplana.
II: Marques...Apòstrof imprecatiu: No és un guerrer com cal.
III: El seu braç anquilòtic desdiu del coratge i decòrum dels cavallers.
IV:Marques...Apòstrof imprecatiu: No pot tenir amics que es refiïn d'ell
V:Definitiva intenció: denunciar la seva sodomia.


L'escarni que fa del senyor de Mataplana, linealment, es dirigeix a denunciar la seva sodomia --màxima negativitat de la gradació--, però, concèntricament, ens ve a dir que el seu braç de cavaller no val res, cosa subratllada, tot incidint recurrentment en la plenitud d'engany i falsedat. I tot plegat ho fa el·lípticament, no pas directa, amb els recursos de l'al·lusió ofensiva o la insinuació infamant, com ja anuncia des d’I. Així, en II, queda clar que les pedres de Melgur --on hem suposat que l'al·ludit va caure del cavall-- romanen intactes mentre que Mataplana arrossegarà per sempre la manca de les tres dents en una el·lipsi irònica a més no poder: donada la contundència de les dents de Ponç s'haurien d'haver trencat les pedres! En III no valora el seu braç ni en una figa (expressió que ha quedat al català i al castellà: 'no valer un higo': no valer res), ja que el té anquilòtic, cosa que li anquilosa o encongeix tot el coratge cavalleresc que li caldria; d'aquí que li calgui una herba urticant ( l'ortiga), perquè li estiri el nervi del braç i el capaciti per sostenir les armes ofensives i defensives pròpies dels cavallers. (L'ortiga s'emprava per rebaixar la sang, en infusió, emplastre o directament). En IV, torna a la ironia el·líptica: no és que no se’n pugui fiar ningú, de Mataplana, a les nits: tampoc de dia! I suposant que arribés a tenir algun amic íntim, finalment, a V, ens diu que aquest seria un foll de vantar-se de cap tipus d'intimitat, perquè el sol fet d'estirar-se al seu costat sense roba interior de cuir cordovès del més fort (brajas de cortves), perilla davant la seva sodomia.


Val a dir que tot aquest seguit d'injúries --i d'altres que Guillem de Berguedà dedica a Ponç de Mataplana en d'altres sirventesos-- contrasta fortament amb la manifestació de sincer condol a la seva mort --en la lluita contra els sarraïns-- en un conegut plany, on demana perdó al seu antic rival per haver-ne malparlat i lloa les seves virtuts cavalleresques.


En definitiva, podem formular la temàtica del sirventès en aquests termes: l'atac personal i injuriós contra el noble Ponç de Mataplana se serveix de la negació de qualsevol virtut cavalleresca, física o moral --simbolitzades centralment per l'encongiment del seu braç--, a través de la sàtira més sarcàstica i l'insult més injuriós. Una burla despietada de la qual el propi trobador es retractarà posteriorment: Marques, s'eu dis de vos follor,/ nimotz vilans ni mal apres,/de tot ai mentit e mespres,/ c'anc [...] / no·i ac vassal qe tan valges,/ ni qe tant fos pros ni valents... (Marquès, si vaig dir de vós follies/ i mots vilans i mal apresos,/ en tot he mentit e errat,/ car mai.../ no hi hagué vassall que tant valgués/ ni que fos tan noble i tan valent...)



----------------------------------------------




<span style="background-color: #f9f9f9; border-bottom-color: #2f6fab; border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; border-left-color: #2f6fab; border-left-style: dashed; border-left-width: 1px; border-right-color: #2f6fab; border-right-style: dashed; border-right-width: 1px; border-top-color: #2f6fab; border-top-style: dashed; border-top-width: 1px; color: black; font-family: monospace,'Courier New'; line-height: 1.1em; padding-bottom: 1em; padding-left: 1em; padding-right: 1em; padding-top: 1em;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; display: inline; font-size: 100%; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; display: inline; font-size: 100%; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;">I marquès Amics, enqera no un q'ieu gaires música de vós i cansson coinda bona, més Ancar n'Ai a talen autr'a faire, PUOIS mesos cosseills m'o autrej'e m'o senyora; q'a Sailforas Vironos Enemic l'anta q'ieu miei:. s fil El Afan destric, qu.el al Camp N'Albert laissetz l'Elme per tasca fossetz calvs tuich Virant vós la grata. Q'ieu II si vós cuidei d'entrams els arssos traire, empeissi si.us ab ma lanssa Gascona encorbar c'al, sitot vós etz gabaire, Ditz vós qe.l vi.N Guillems de Savassona, q'en Les calces vós tengront per mendicitat li li canorge i borges de Vic Amics , si mala gota.us Nasca, si, pote esser meillors n'aiatz un Pasca. Marquès III Ja del tornei no.us cal gabar Feigner ni c'anc important Valča no Rotlans un Serragosa: et eu.s autrei Que No m ' en destreigner calç, mort Que m'agratz si.l lanssa hermosa fos no, Que Planamar meu detz tal COLP su.l frontera Que rire.n Fetzer En Guillem de Clarmon: crideron vostre'amic tuich: Mataplana, valor Tro capçalera qe . aviatz home l vana. IV Amics Marques, COLP pocsetz si.l mort enpeigner agratz cel escogossa Maritz qe.ls, talls vet aquí Drut qe.ls calls saba fins enpeigner i temperatura no GLAT ni crític ni HUC de Gossa, Fais ni Gerra, ni barieira posa ni, Austràlia i Nova Zelanda és més gais Que en fons raineta, aiga ses Que no Poirier sana estrelles més q'ieu d'amor sense jorn de la Setmana. V Marquès, pote escriut El fermentació ma c'om LANS no fesatz- olla no guirensa mitjana, i vers és pois, doptansa n'aver podetz, c'anc més traicher de vós naisensa pressió no; Neus sogra Mos, Que de B ¡salons porta claus Les D'engans de correu no fes-, vós vas no.n saba traich vet aquí d'una batzola: per amdoi legitz en un'escola a. Raimon VI de Pau comú, sirventés aN romans Nas-de-blat de moro, i temenssa AIAS, no Que més volpill no.na d'aquí Frans, ni més coarta, eu si ai conoissenssa; Que zinc ANZ un Donet no COLP ni presència a l'Escut d'aur en què és laq dompna, ni en tornei no Capus dola ni, per deu ANZ següents cinc empreses l Armes ' afolla.</span></span></span>